Etiqueta: salut comunitària

El dret a la salut: en perill a causa de les desigualtats?

El dret a la salut: en perill a causa de les desigualtats?

Què és l’acció comunitària en salut i quina és la seva rellevància per fer front a les desigualtats en aquest àmbit. Aquestes van ser dues qüestions que Raquel Gallego, directora del nostre projecte de recerca, va explicar en el debat sobre salut i desigualtats, organitzat recentment pel programa Recercaixa.

La taula rodona, que va comptar amb la moderació de la periodista Milagro Pérez Oliva, es va iniciar amb la intervenció de Joan Benach, professor de la UPF i membre del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut. Benach va explicar perquè els factors primordials determinants de la salut són socials i, en definitiva, polítics. I alhora va cridar l’atenció sobre les dificultats dels nostres sistemes d’informació per fer visibles les desigualtats vinculades a la salut. La informació és poder i els governs no sempre estan interessats en la comunicació de les dades.

Per la seva banda, Carme Borrell, gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, va remarcar que l’Informe Salut Barcelona d’aquest any fa èmfasi en les desigualtats en salut entre barris. Per exemple, fins a 10 anys de diferència en l’esperança de vida entre els habitants d’alguns barris de la ciutat. Ara bé, Borrell va fer evident que mentre parlem cada vegada més de les desigualtats en salut, no passa el mateix amb el debat sobre les polítiques que poden (i han de) incidir en aquest àmbit. Una de les recerques que fa visible i avalua l’impacte de les polítiques territorials sobre la salut és el Projecte SOPHIE.

Al seu torn, Noemí Amorós (metgessa, de CAMFIC) i Oscar Velasco (Creu Roja) van descriure l’impacte de la crisi en la vida quotidiana de les persones, i particularment en la seva salut. Un impacte evident no només en els col·lectius més desafavorits, sinó també en les classes mitjanes. Velasco va afirmar la importància de comptar amb informació actualitzada per dissenyar les intervencions i va destacar que un 44% de les famílies que atenen en els seus programes no poden comprar medicaments ni productes frescos.

Finalment, Raquel Gallego va explicar els primers resultats del nostre projecte de recerca Salut comunitària: una avaluació d’impacte. Amb l’acció comunitària en salut es busca anar més enllà d’una mirada sectorial de la salut, fomentant la cooperació per a detectar problemàtiques, prioritzar intervencions, implementar accions i avaluar resultats. Si parlem de desigualtats en salut, parlem de l’impacte de decisions polítiques, i per tant la solució no arribarà des d’un concepció estrictament sectorial i institucional de la salut. De fet, en l’elaboració del nostre mapa de la salut comunitària a Barcelona, hem identificat que les accions comunitàries amb més impacte són aquelles que tenen més autonomia i alhora estabilitat.

Índex i mapa de l’acció comunitària en salut a Barcelona

Com identifiquem l’acció comunitària en salut? Quins són els seus indicadors principals? Podem construir un índex del seu desenvolupament a la ciutat de Barcelona? I un mapa dels seus barris que ens permeti veure el grau de desplegament de les accions de salut comunitària? A totes aquestes preguntes donem resposta a continuació.

Fa una setmana presentàvem el primer resultat de la nostra recerca: un glossari sobre l’acció comunitària en salut i una breu anàlisi de la seva trajectòria a la ciutat de Barcelona. Avui, amb aquest Mapa salut comunitària donem un pas més en l’objectiu del nostre projecte: conèixer quin és l’impacte de l’acció comunitària no només en el sistema sanitari sinó sobretot en la salut de la població, i particularment en els barris amb nivell socioeconòmic baix, que és on s’han desplegat principalment les accions comunitàries i on es reflecteixen les desigualtats en salut (veure explicació de la recerca, pàgina 18 del glossari).

Amb la col·laboració de moltes persones, hem construït un índex i un mapa d’aquests barris de Barcelona, els de Renda Familiar Disponible (RDF) inferior a 90 (RFD mitjana= 100), mostrant la intensitat de la seva acció comunitària en salut. Per això, hem recollit la informació disponible sobre les accions comunitàries en salut que s’estan desenvolupant en aquests barris. Parlem d’accions emmarcades en els plans de desenvolupament comunitari, en els serveis socials, en el programa Salut als Barris, en els propis equips d’atenció primària, etc.

Aquest índex, construït a partir de la definició de determinats indicadors (Mapa salut comunitària), ens ha permès establir una tipologia de territoris en base al desplegament de la seva acció comunitària en salut: intensa, mitja, emergent i sense acció comunitària específica. Així doncs, hem pogut construir un mapa de l’acció comunitària en salut a Barcelona.

Barris 2015 BCN grau accio comunitaria-01

Volem que l’índex i el mapa siguin eines útils per conèixer millor els esforços de molta gent que treballa per a fer visible la dimensió comunitària de la salut. I volem fer-ho a partir d’una determinada metodologia i uns determinats criteris, que hem establert en la nostra recerca. Però aquest és un procés en construcció. Sabem també que els vostres coneixements segurament ens podran ajudar a millorar aquest índex i aquest mapa, i per tant us animem a llegir el document Mapa salut comunitària i enviar-nos qualsevol comentari.

Barcelona: Acció Comunitària en Salut

L’acció Comunitària en Salut: Què és i quina ha estat la seva trajectòria a Barcelona?

Salut comunitària, alfabetització en salut, ciutats saludables, desigualtats en salut… des de fa un cert temps escoltem i llegim cada vegada més sovint paraules com aquestes. Són conceptes que fan referència a la importància de la dimensió comunitària i el territori per a la salut. Però de què parlem quan fem servir aquestes paraules? En quin context s’han anat desenvolupant les pràctiques a les quals ens remeten aquests conceptes?

En un escenari de crisi, transformacions socials i austeritat pressupostària, amb el conseqüent empitjorament de les condicions de vida sobretot en els barris menys afavorits, els sistemes sanitaris i de protecció social han de fer front a grans reptes. Es parla de la necessitat de canvis en el paradigma assistencial, tant en la tasca dels professionals com en el rol dels agents socials i dels pacients. En els sistemes sanitaris avançats es discuteixen reformes integrals, amb una estratègia basada en el canvi en l’organització assistencial i l’apoderament de la població. Es reclama desenvolupar una perspectiva global de la salut, que incorpori els seus components socials, educatius i relacionals. Es tracta de posar l’èmfasi en les dimensions de la salut en una comunitat i la dimensió comunitària de la salut.

A Barcelona, la promoció de la salut comunitària té una àmplia trajectòria, en la qual agents socials i determinades institucions públiques han tingut un paper important. S’han impulsat noves formes d’intervenció que col·loquen als propis membres de la comunitat en la transmissió de coneixements i en el control sobre els determinants de la salut. Aquesta perspectiva vincula l’apoderament de la població a la millora de la salut, però també als efectes sobre la sostenibilitat del sistema sanitari, l’optimització de recursos, la millora de la qualitat assistencial i la transversalitat de les polítiques públiques.

Tot i els esforços de molts actors en aquest àmbit, encara ens queda camí per conèixer quin és l’impacte de l’acció comunitària no només en el sistema sanitari sinó sobretot en la salut de la població, i particularment en els barris amb major desigualtat. Aquest és el principal objectiu de la recerca que estem impulsant des d’aquest any a Barcelona un conjunt d’equips d’investigació, institucions públiques i agents comunitaris. Entenem l’avaluació de polítiques i intervencions comunitàries com un procés col·lectiu que permet l’aprenentatge, la participació i la generació de coneixement útil per poder prendre decisions. Des d’aquesta perspectiva, l’avaluació es fonamenta en el rigor metodològic i alhora forma part d’un procés de transformació social.

Però no podem avançar en aquests objectius sense debatre de què parlem quan parlem d’acció comunitària en salut. Què és la salut comunitària i quina concepció de l’atenció sanitària comporta? Quina diferència hi ha entre les accions de prevenció en salut i els processos d’acció comunitària? Quins són els principals agents involucrats en aquest tipus d’intervenció? Quin és l’origen i com s’ha produït el desenvolupament d’aquesta perspectiva a Barcelona? És per això que en aquest document (Glossari Salut Comunitària Barcelona) intentem donar resposta a aquestes qüestions. És tracta, en definitiva, del primer resultat de la nostra recerca: un glossari sobre l’acció comunitària en salut i una breu anàlisi de la seva trajectòria a la ciutat de Barcelona.

I parlem de primer resultat perquè molt aviat presentarem el segon: un índex i un mapa dels barris de Barcelona i la seva acció comunitària en l’àmbit de la salut.