Etiqueta: ics

Barcelona: Acció Comunitària en Salut

L’acció Comunitària en Salut: Què és i quina ha estat la seva trajectòria a Barcelona?

Salut comunitària, alfabetització en salut, ciutats saludables, desigualtats en salut… des de fa un cert temps escoltem i llegim cada vegada més sovint paraules com aquestes. Són conceptes que fan referència a la importància de la dimensió comunitària i el territori per a la salut. Però de què parlem quan fem servir aquestes paraules? En quin context s’han anat desenvolupant les pràctiques a les quals ens remeten aquests conceptes?

En un escenari de crisi, transformacions socials i austeritat pressupostària, amb el conseqüent empitjorament de les condicions de vida sobretot en els barris menys afavorits, els sistemes sanitaris i de protecció social han de fer front a grans reptes. Es parla de la necessitat de canvis en el paradigma assistencial, tant en la tasca dels professionals com en el rol dels agents socials i dels pacients. En els sistemes sanitaris avançats es discuteixen reformes integrals, amb una estratègia basada en el canvi en l’organització assistencial i l’apoderament de la població. Es reclama desenvolupar una perspectiva global de la salut, que incorpori els seus components socials, educatius i relacionals. Es tracta de posar l’èmfasi en les dimensions de la salut en una comunitat i la dimensió comunitària de la salut.

A Barcelona, la promoció de la salut comunitària té una àmplia trajectòria, en la qual agents socials i determinades institucions públiques han tingut un paper important. S’han impulsat noves formes d’intervenció que col·loquen als propis membres de la comunitat en la transmissió de coneixements i en el control sobre els determinants de la salut. Aquesta perspectiva vincula l’apoderament de la població a la millora de la salut, però també als efectes sobre la sostenibilitat del sistema sanitari, l’optimització de recursos, la millora de la qualitat assistencial i la transversalitat de les polítiques públiques.

Tot i els esforços de molts actors en aquest àmbit, encara ens queda camí per conèixer quin és l’impacte de l’acció comunitària no només en el sistema sanitari sinó sobretot en la salut de la població, i particularment en els barris amb major desigualtat. Aquest és el principal objectiu de la recerca que estem impulsant des d’aquest any a Barcelona un conjunt d’equips d’investigació, institucions públiques i agents comunitaris. Entenem l’avaluació de polítiques i intervencions comunitàries com un procés col·lectiu que permet l’aprenentatge, la participació i la generació de coneixement útil per poder prendre decisions. Des d’aquesta perspectiva, l’avaluació es fonamenta en el rigor metodològic i alhora forma part d’un procés de transformació social.

Però no podem avançar en aquests objectius sense debatre de què parlem quan parlem d’acció comunitària en salut. Què és la salut comunitària i quina concepció de l’atenció sanitària comporta? Quina diferència hi ha entre les accions de prevenció en salut i els processos d’acció comunitària? Quins són els principals agents involucrats en aquest tipus d’intervenció? Quin és l’origen i com s’ha produït el desenvolupament d’aquesta perspectiva a Barcelona? És per això que en aquest document (Glossari Salut Comunitària Barcelona) intentem donar resposta a aquestes qüestions. És tracta, en definitiva, del primer resultat de la nostra recerca: un glossari sobre l’acció comunitària en salut i una breu anàlisi de la seva trajectòria a la ciutat de Barcelona.

I parlem de primer resultat perquè molt aviat presentarem el segon: un índex i un mapa dels barris de Barcelona i la seva acció comunitària en l’àmbit de la salut.

Barcelona: Acción Comunitaria en Salud

La Acción Comunitaria en Salud: ¿Qué es y cuál ha sido su trayectoria en Barcelona?

Salud comunitaria, alfabetización en salud, ciudades saludables, desigualdades en salud… desde hace un cierto tiempo escuchamos y leemos cada vez más a menudo palabras como estas. Son conceptos que hacen referencia a la importancia de la dimensión comunitaria y el territorio para la salud. Pero ¿de qué hablamos cuando utilizamos estas palabras? ¿En qué contexto se han ido desarrollando las prácticas a las cuales nos remiten estos conceptos?

En un escenario de crisis, transformaciones sociales y austeridad presupuestaria, con el consiguiente empeoramiento de las condiciones de vida sobre todo en los barrios más desfavorecidos, los sistemas sanitarios y de protección social han de hacer frente a grandes retos. Se habla de la necesidad de cambios en el paradigma asistencial, tanto en la tarea de los profesionales como en el rol de los agentes sociales y de los pacientes. En los sistemas sanitarios avanzados se discuten reformas integrales, con una estrategia basada en el cambio en la organización asistencial y el empoderamiento de la población. Se reclama desarrollar una perspectiva global de la salud, que incorpore sus componentes sociales, educativos y relacionales. Se trata de poner el énfasis en las dimensiones de la salud en una comunidad y la dimensión comunitaria de la salud.

En Barcelona, la promoción de la salud comunitaria tiene una amplia trayectoria, en la cual agentes sociales y determinadas instituciones públicas han tenido un papel importante. Se han impulsado nuevas formas de intervención que colocan a los propios miembros de la comunidad en la transmisión de conocimientos y en el control sobre los determinantes de la salud. Esta perspectiva vincula el empoderamiento de la población a la mejora de la salud, pero también a los efectos sobre la sostenibilidad del sistema sanitario, la optimización de recursos, la mejora de la calidad asistencial y la transversalidad de las políticas públicas.

A pesar de los esfuerzos de muchos actores en este ámbito, aún nos queda camino para conocer cuál es el impacto de la acción comunitaria no sólo en el sistema sanitario sino sobre todo en la salud de la población, y particularmente en los barrios con mayor desigualdad. Este es el principal objetivo de la investigación que estamos impulsando desde este año en Barcelona un conjunto de equipos de investigación, instituciones públicas y agentes comunitarios. Entendemos la evaluación de políticas e intervenciones comunitarias como un proceso colectivo que permite el aprendizaje, la participación y la generación de conocimiento útil para poder tomar decisiones. Desde esta perspectiva, la evaluación se fundamenta en el rigor metodológico y a la vez forma parte de un proceso de transformación social.

Pero no podemos avanzar en estos objetivos sin debatir de qué hablamos cuando hablamos de acción comunitaria en salud. ¿Qué es la salud comunitaria y qué concepción de la atención sanitaria comporta? ¿Qué diferencia hay entre las acciones de prevención en salud y los procesos de acción comunitaria? ¿Cuáles son los principales agentes involucrados en este tipo de intervención? ¿Cuál es el origen y cómo se ha producido el desarrollo de esta perspectiva en Barcelona? Es por ello que en este documento (Glossari Salut Comunitaria Barcelona) intentamos dar respuesta a estas cuestiones. Se trata, en definitiva, del primer resultado de nuestra investigación: un glosario sobre acción comunitaria en salud y un breve análisis de su trayectoria en la ciudad de Barcelona.

Y hablamos de primer resultado porque muy pronto presentaremos el segundo: un índice y un mapa de los barrios de Barcelona y su acción comunitaria en el ámbito de la salud.