¿Cómo hemos hecho los estudios en los barrios? Nuestro marco analítico y metodología

Presentamos un documento que tiene dos objetivos. El primero es explicar el marco analítico que sustenta la fase de estudios en profundidad de la acción comunitaria en salud. Esta fase ha permitido analizar el desarrollo de la acción comunitaria en cuatro barrios de Barcelona: Roquetes, Zona Nord, Carmel y Poble Sec.

Para nosotros es clave explicar qué conceptos usamos y cómo estos conceptos nos pueden ayudar a entender las dinámicas y resultados que generan los proyectos de acción comunitaria en salud.

El segundo apartado de este documento explica, en términos generales, la metodología de los estudios en profundidad. Esta metodología general se ha construido en coherencia con el apartado de marco analítico y en colaboración con los miembros del grupo de investigación, integrado por personas con perfiles diversos.

Podéis descargar el documento aquí.

No dudéis en enviarnos cualquier comentario en relación a este documento o al proyecto en general. Lo podéis hacer a través de esta página o en el correo comunitariasalut@gmail.com

Participació i premi a la reunió anual de la SEE

Participació en la reunió anual de la SEE (Sociedad Española de Epidemiologia) i premi a una de les millors comunicacions

Els passats 14, 15 i 16 d’aquest mes de setembre va tenir lloc a Sevilla la XXXIV Reunió Anual de la Sociedad Española de Epidemiología (SEE) y XI Congresso da Associação Portuguesa de Epidemiologia (APE).

La Laia Palència, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, va presentar la comunicació oral “La influencia de la acción comunitaria en la salud de las personas residentes en barrios de baja renta de Barcelona”. El document presenta els resultats de la segona fase del projecte RecerCaixa Salut Comunitària, obtinguts en l’avaluació de l’impacte de l’acció comunitària en la salut, amb l’anàlisi de les Enquestes de Salut de Barcelona dels anys 2001 i 2011.

Els autors de la comunicació presentada han estat Laia Palencia, Maica Rodriguez-Sanz, Raquel Gallego, Ernesto Morales, Nicolas Barbieri i Maribel Pasarin, en representació del grup que forma part de la investigació i del treball: María José López Medina, Nuria Calzada Lombana, Xavier Blancafort Sansó, Felipe Herrera, Glòria Muniente, Carles Valero Garcia i Montse Petit.

A més, la Laia va ser mereixedora d’un dels premis a les millors comunicacions presentades per personal investigador jove. Ens enorgullim d’aquest premi, tant per ella i per l’equip, com perquè, en el marc d’un congrés d’una societat científica (com és la SEE), on les eines metodològiques tenen una importància rellevant, es reconeix un treball d’avaluació de la salut comunitària, amb les dificultats metodològiques que comporta. Felicitats a la Laia i a tot l’equip pel premi!

see-award

Participació al Congrés de la SPA a Belfast

Presentat el projecte Salut comunitària a Belfast.

SPA conferenceEn el marc del congrés SPA (Social Policy Asociation) Annual Conference que va tenir lloc entre el 4 i el 6 de juliol a Belfast, es va presentar el text Community DevelopmentIn Health Promotion: what it is, how it can be measured and what it means in a context of social transformation and growing inequalities.

El document és fruit del treball realitzat en el projecte RecerCaixa Salut Comunitaria liderat per l’IGOP. Els autors del text presentat han estat Nicolas Barbieri, Raquel Gallego, Ernesto Morales, Maribel Pasarin, Laia Palencia i Maica Rodriguez en representació del grup que forma part de la investigació i que comparteixen l’autoria del treball: María José López Medina, Nuria Calzada Lombana, Xavier Blancafort Sansó, Felipe Herrera, Glòria Muniente, Carles Valero Garcia i Montse Petit.

El impacto de la acción comunitaria en la salud de las personas de Barcelona

El índice de Acción Comunitaria en Salud (ACS) que construimos en la fase I de este proyecto nos ha servido para analizar la Encuesta de Salud de Barcelona de los años 2001 y 2011 y ver si la evolución de diferentes indicadores de salud ha sido diferente según las personas vivieran en barrios con elevada ACS o no.

Hay que decir de entrada que no es fácil analizar datos de una muestra por grupos territoriales más pequeños si esto no se ha tenido en cuenta en los pasos iniciales de definición de la muestra, ni tampoco tener un indicador bastante sensible y específico para captar cambios y poderlos atribuir a uno de los muchos determinantes de la salud. Pero sabiendo de entrada todo esto, hemos querido analizar si podemos captar cambios que vayan en la línea de confirmar o no que los esfuerzos que se realizan en la acción comunitaria orientada a la mejora de la salud consiguen algún impacto.

¿Qué hemos encontrado? Uno de los resultados que van a favor de nuestra hipótesis es que en los barrios con fuerte ACS, particularmente en las mujeres hay una mejora de la salud autopercibida mayor que en los barrios sin ACS, de tal forma que en 2011 no se observan las diferencias que se observaban en 2001 entre los dos grupos de barrios. También hemos encontrado que el consumo de drogas ilegales alguna vez en la vida, en los hombres, parece haber disminuido más en los barrios con fuerte ACS. Otros resultados también apuntan a que la ACS podría ser un elemento favorecedor de la reducción de las desigualdades sociales en salud. Os dejamos dos gráficos para ilustrar estos resultados.

Figura 1. Prevalencia de personas que declaran una buena salud percibida, según residencia en un barrio con fuerte Acción Comunitaria en Salud (ACS) o sin ACS. Barcelona 2001 y 2011.

Figura 1 Fase II salutcomunitaria

Fuente: Encuestas de Salud de Barcelona 2001 y 2011. ASPB

 

Figura 2. Prevalencia de personas que declaran haber consumido drogues ilegales alguna vez en la vida, según residencia en un barrio con fuerte Acción Comunitaria en Salud (ACS) o sin ACS. Barcelona 2001 y 2011.

Figura 2 Fase II salutcomunitaria

Fuente: Encuestas de Salud de Barcelona 2001 y 2011. ASPB

 

Si queréis conocer más detalles sobre estos resultados podéis descargar este documento.

En lo que refiere a la evaluación de impacto, tanto en los métodos como en hacer visibles los hallazgos, es importante seguir trabajando, puesto que se trata de un campo de la evaluación en el que no hay demasiados resultados conocidos. Por otro lado, en nuestro proyecto continuamos con la tercera fase, conociendo más a fondo cómo se desarrollan los procesos de acción comunitaria y tratando de detectar cuestiones que puedan apuntar más posibilidades de impacto, así como definir nuevas hipótesis que se puedan contrastar en futuros estudios.

No dudéis en dejarnos cualquier comentario en relación a estos resultados o al proyecto de investigación en general. Podéis hacerlo a través de esta página o en el correo: comunitariasalut@gmail.com

L’impacte de l’acció comunitària en la salut de les persones de Barcelona

L’índex d’Acció Comunitària en Salut (ACS) que vam construir en la fase I d’aquest projecte ens ha servit per analitzar l’Enquesta de Salut de Barcelona dels anys 2001 i 2011 i veure si l’evolució de diferents indicadors de salut va ser diferent segons les persones visquessin en barris amb elevada ACS o no.

Cal dir d’entrada que no és fàcil analitzar dades d’una mostra per grups territorials més petits si això no s’ha tingut en compte en els passos inicials de definició de la mostra, ni tampoc tenir un indicador prou sensible i específic per captar canvis i poder-los atribuir a un dels molts determinants de la salut. Però sabent d’entrada tot això, hem volgut fer unes anàlisis per veure si podem captar canvis que vagin en la línia de confirmar o no que els esforços que es realitzen per fer acció comunitària orientada a la millora de la salut aconsegueixen impactes.

Què hem trobat? Alguns resultats que van a favor de la nostra hipòtesi és que en els barris amb forta ACS, en les dones, trobem una millora de la salut autopercebuda més gran que en els barris sense ACS, de tal forma que l’any 2011 no s’observen les diferències que s’observaven l’any 2001 entre tots dos grups de barris. També hem trobat que el consum de drogues il·legals alguna vegada a la vida, en els homes, sembla haver disminuït més en els barris amb forta ACS. Altres resultats també apunten a que l’ACS podria ser un element afavoridor de la reducció de les desigualtats socials en salut. Us deixem un parell de gràfics per il·lustrar aquests resultats.

Figura 1. Prevalença de persones que declaren una bona salut percebuda, segons residència en un barri amb forta Acció Comunitària en Salut (ACS) o sense. Barcelona 2001 i 2011.

Font: Enquestes de Salut de Barcelona 2001 i 2011. ASPB

 

Figura 2. Prevalença de persones que declaren haver consumit drogues il·legals alguna vegada a la vida, segons residència en un barri amb forta Acció Comunitària en Salut (ACS) o sense. Barcelona 2001 i 2011.

Font: Enquestes de Salut de Barcelona 2001 i 2011. ASPB

 

Si voleu conèixer més detalls sobre aquests resultats podeu descarregar aquest document.

Per la part d’avaluació d’impacte, cal seguir treballant i avançant tant en els mètodes com en fer visibles les troballes, ja que es tracta d’un camp de l’avaluació de la que no hi ha massa resultats coneguts. D’altra banda, en el nostre projecte ara cal seguir amb la tercera fase, coneixent més a fons com es desenvolupen els processos d’acció comunitària, i mirar de detectar qüestions dels processos que puguin apuntar més possibilitats d’impacte així com per definir noves hipòtesis que es puguin contrastar en futurs estudis.

No dubteu en deixar-nos qualsevol comentari en relació a aquests resultats o al projecte de recerca en general. Podeu fer-ho al peu d’aquesta pàgina o al correu comunitariasalut@gmail.com

El dret a la salut: en perill a causa de les desigualtats?

El dret a la salut: en perill a causa de les desigualtats?

Què és l’acció comunitària en salut i quina és la seva rellevància per fer front a les desigualtats en aquest àmbit. Aquestes van ser dues qüestions que Raquel Gallego, directora del nostre projecte de recerca, va explicar en el debat sobre salut i desigualtats, organitzat recentment pel programa Recercaixa.

La taula rodona, que va comptar amb la moderació de la periodista Milagro Pérez Oliva, es va iniciar amb la intervenció de Joan Benach, professor de la UPF i membre del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut. Benach va explicar perquè els factors primordials determinants de la salut són socials i, en definitiva, polítics. I alhora va cridar l’atenció sobre les dificultats dels nostres sistemes d’informació per fer visibles les desigualtats vinculades a la salut. La informació és poder i els governs no sempre estan interessats en la comunicació de les dades.

Per la seva banda, Carme Borrell, gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, va remarcar que l’Informe Salut Barcelona d’aquest any fa èmfasi en les desigualtats en salut entre barris. Per exemple, fins a 10 anys de diferència en l’esperança de vida entre els habitants d’alguns barris de la ciutat. Ara bé, Borrell va fer evident que mentre parlem cada vegada més de les desigualtats en salut, no passa el mateix amb el debat sobre les polítiques que poden (i han de) incidir en aquest àmbit. Una de les recerques que fa visible i avalua l’impacte de les polítiques territorials sobre la salut és el Projecte SOPHIE.

Al seu torn, Noemí Amorós (metgessa, de CAMFIC) i Oscar Velasco (Creu Roja) van descriure l’impacte de la crisi en la vida quotidiana de les persones, i particularment en la seva salut. Un impacte evident no només en els col·lectius més desafavorits, sinó també en les classes mitjanes. Velasco va afirmar la importància de comptar amb informació actualitzada per dissenyar les intervencions i va destacar que un 44% de les famílies que atenen en els seus programes no poden comprar medicaments ni productes frescos.

Finalment, Raquel Gallego va explicar els primers resultats del nostre projecte de recerca Salut comunitària: una avaluació d’impacte. Amb l’acció comunitària en salut es busca anar més enllà d’una mirada sectorial de la salut, fomentant la cooperació per a detectar problemàtiques, prioritzar intervencions, implementar accions i avaluar resultats. Si parlem de desigualtats en salut, parlem de l’impacte de decisions polítiques, i per tant la solució no arribarà des d’un concepció estrictament sectorial i institucional de la salut. De fet, en l’elaboració del nostre mapa de la salut comunitària a Barcelona, hem identificat que les accions comunitàries amb més impacte són aquelles que tenen més autonomia i alhora estabilitat.

Índice y mapa de la acción comunitaria en salud en Barcelona

¿Cómo identificamos la acción comunitaria en salud? ¿Cuáles son sus indicadores principales? ¿Podemos construir un índice de su desarrollo en la ciudad de Barcelona? ¿Y un mapa de sus barrios que nos permita ver el grado de despliegue de las acciones de salud comunitaria? A todas estas preguntas damos respuesta a continuación.

Hace una semana presentábamos el primer resultado de nuestra investigación: un glosario sobre la acción comunitaria en salud y un breve análisis de su trayectoria en la ciudad de Barcelona. Hoy, con este segundo documento damos un paso más en el objetivo de nuestro proyecto: conocer cuál es el impacto de la acción comunitaria no sólo en el sistema sanitario sino sobre todo en la salud de la población, y particularmente en los barrios con nivel socioeconómico bajo, que es donde se han desplegado principalmente las acciones comunitarias y donde más se reflejan las desigualdades en salud (ver explicación de la investigación, página 18 del glosario).

Con la colaboración de muchas personas, hemos construido un índice y un mapa de estos barrios de Barcelona, los de Renta Familiar Disponible (RDF) inferior a 90 (RDF media= 100), mostrando la intensidad de su acción comunitaria en salud. Por eso, hemos recogido la información disponible sobre las acciones comunitarias en salud que se están desarrollando en estos barrios. Hablamos de acciones enmarcadas en los planes de desarrollo comunitario, en los servicios sociales, en el programa de Salud en los Barrios, en los propios equipos de atención primaria, etc.

Este índice, construido a partir de la definición de determinados indicadores (que podéis consultar en el documento (CAT)), nos ha permitido establecer una tipología de territorios en base al despliegue de su acción comunitaria en salud: intensa, media, emergente y sin acción comunitaria específica. Así pues, hemos podido construir un mapa de la acción comunitaria en salud en Barcelona.

Barris 2015 BCN grau accio comunitaria-01

Queremos que el índice y el mapa sean instrumentos útiles para conocer mejor los esfuerzos de mucha gente que trabaja para hacer visible la dimensión comunitaria de la salud. Y queremos hacerlo a partir de una determinada metodología y unos determinados criterios, que hemos establecido en nuestra investigación. Pero este es un proceso en construcción. Sabemos también que vuestros conocimientos seguramente nos podrán ayudar a mejorar este índice y este mapa, y por tanto, os animamos a leer el documento Mapa salut comunitaria (CAT) y enviarnos cualquier comentario.

Índex i mapa de l’acció comunitària en salut a Barcelona

Com identifiquem l’acció comunitària en salut? Quins són els seus indicadors principals? Podem construir un índex del seu desenvolupament a la ciutat de Barcelona? I un mapa dels seus barris que ens permeti veure el grau de desplegament de les accions de salut comunitària? A totes aquestes preguntes donem resposta a continuació.

Fa una setmana presentàvem el primer resultat de la nostra recerca: un glossari sobre l’acció comunitària en salut i una breu anàlisi de la seva trajectòria a la ciutat de Barcelona. Avui, amb aquest Mapa salut comunitària donem un pas més en l’objectiu del nostre projecte: conèixer quin és l’impacte de l’acció comunitària no només en el sistema sanitari sinó sobretot en la salut de la població, i particularment en els barris amb nivell socioeconòmic baix, que és on s’han desplegat principalment les accions comunitàries i on es reflecteixen les desigualtats en salut (veure explicació de la recerca, pàgina 18 del glossari).

Amb la col·laboració de moltes persones, hem construït un índex i un mapa d’aquests barris de Barcelona, els de Renda Familiar Disponible (RDF) inferior a 90 (RFD mitjana= 100), mostrant la intensitat de la seva acció comunitària en salut. Per això, hem recollit la informació disponible sobre les accions comunitàries en salut que s’estan desenvolupant en aquests barris. Parlem d’accions emmarcades en els plans de desenvolupament comunitari, en els serveis socials, en el programa Salut als Barris, en els propis equips d’atenció primària, etc.

Aquest índex, construït a partir de la definició de determinats indicadors (Mapa salut comunitària), ens ha permès establir una tipologia de territoris en base al desplegament de la seva acció comunitària en salut: intensa, mitja, emergent i sense acció comunitària específica. Així doncs, hem pogut construir un mapa de l’acció comunitària en salut a Barcelona.

Barris 2015 BCN grau accio comunitaria-01

Volem que l’índex i el mapa siguin eines útils per conèixer millor els esforços de molta gent que treballa per a fer visible la dimensió comunitària de la salut. I volem fer-ho a partir d’una determinada metodologia i uns determinats criteris, que hem establert en la nostra recerca. Però aquest és un procés en construcció. Sabem també que els vostres coneixements segurament ens podran ajudar a millorar aquest índex i aquest mapa, i per tant us animem a llegir el document Mapa salut comunitària i enviar-nos qualsevol comentari.

Barcelona: Acció Comunitària en Salut

L’acció Comunitària en Salut: Què és i quina ha estat la seva trajectòria a Barcelona?

Salut comunitària, alfabetització en salut, ciutats saludables, desigualtats en salut… des de fa un cert temps escoltem i llegim cada vegada més sovint paraules com aquestes. Són conceptes que fan referència a la importància de la dimensió comunitària i el territori per a la salut. Però de què parlem quan fem servir aquestes paraules? En quin context s’han anat desenvolupant les pràctiques a les quals ens remeten aquests conceptes?

En un escenari de crisi, transformacions socials i austeritat pressupostària, amb el conseqüent empitjorament de les condicions de vida sobretot en els barris menys afavorits, els sistemes sanitaris i de protecció social han de fer front a grans reptes. Es parla de la necessitat de canvis en el paradigma assistencial, tant en la tasca dels professionals com en el rol dels agents socials i dels pacients. En els sistemes sanitaris avançats es discuteixen reformes integrals, amb una estratègia basada en el canvi en l’organització assistencial i l’apoderament de la població. Es reclama desenvolupar una perspectiva global de la salut, que incorpori els seus components socials, educatius i relacionals. Es tracta de posar l’èmfasi en les dimensions de la salut en una comunitat i la dimensió comunitària de la salut.

A Barcelona, la promoció de la salut comunitària té una àmplia trajectòria, en la qual agents socials i determinades institucions públiques han tingut un paper important. S’han impulsat noves formes d’intervenció que col·loquen als propis membres de la comunitat en la transmissió de coneixements i en el control sobre els determinants de la salut. Aquesta perspectiva vincula l’apoderament de la població a la millora de la salut, però també als efectes sobre la sostenibilitat del sistema sanitari, l’optimització de recursos, la millora de la qualitat assistencial i la transversalitat de les polítiques públiques.

Tot i els esforços de molts actors en aquest àmbit, encara ens queda camí per conèixer quin és l’impacte de l’acció comunitària no només en el sistema sanitari sinó sobretot en la salut de la població, i particularment en els barris amb major desigualtat. Aquest és el principal objectiu de la recerca que estem impulsant des d’aquest any a Barcelona un conjunt d’equips d’investigació, institucions públiques i agents comunitaris. Entenem l’avaluació de polítiques i intervencions comunitàries com un procés col·lectiu que permet l’aprenentatge, la participació i la generació de coneixement útil per poder prendre decisions. Des d’aquesta perspectiva, l’avaluació es fonamenta en el rigor metodològic i alhora forma part d’un procés de transformació social.

Però no podem avançar en aquests objectius sense debatre de què parlem quan parlem d’acció comunitària en salut. Què és la salut comunitària i quina concepció de l’atenció sanitària comporta? Quina diferència hi ha entre les accions de prevenció en salut i els processos d’acció comunitària? Quins són els principals agents involucrats en aquest tipus d’intervenció? Quin és l’origen i com s’ha produït el desenvolupament d’aquesta perspectiva a Barcelona? És per això que en aquest document (Glossari Salut Comunitària Barcelona) intentem donar resposta a aquestes qüestions. És tracta, en definitiva, del primer resultat de la nostra recerca: un glossari sobre l’acció comunitària en salut i una breu anàlisi de la seva trajectòria a la ciutat de Barcelona.

I parlem de primer resultat perquè molt aviat presentarem el segon: un índex i un mapa dels barris de Barcelona i la seva acció comunitària en l’àmbit de la salut.

Barcelona: Acción Comunitaria en Salud

La Acción Comunitaria en Salud: ¿Qué es y cuál ha sido su trayectoria en Barcelona?

Salud comunitaria, alfabetización en salud, ciudades saludables, desigualdades en salud… desde hace un cierto tiempo escuchamos y leemos cada vez más a menudo palabras como estas. Son conceptos que hacen referencia a la importancia de la dimensión comunitaria y el territorio para la salud. Pero ¿de qué hablamos cuando utilizamos estas palabras? ¿En qué contexto se han ido desarrollando las prácticas a las cuales nos remiten estos conceptos?

En un escenario de crisis, transformaciones sociales y austeridad presupuestaria, con el consiguiente empeoramiento de las condiciones de vida sobre todo en los barrios más desfavorecidos, los sistemas sanitarios y de protección social han de hacer frente a grandes retos. Se habla de la necesidad de cambios en el paradigma asistencial, tanto en la tarea de los profesionales como en el rol de los agentes sociales y de los pacientes. En los sistemas sanitarios avanzados se discuten reformas integrales, con una estrategia basada en el cambio en la organización asistencial y el empoderamiento de la población. Se reclama desarrollar una perspectiva global de la salud, que incorpore sus componentes sociales, educativos y relacionales. Se trata de poner el énfasis en las dimensiones de la salud en una comunidad y la dimensión comunitaria de la salud.

En Barcelona, la promoción de la salud comunitaria tiene una amplia trayectoria, en la cual agentes sociales y determinadas instituciones públicas han tenido un papel importante. Se han impulsado nuevas formas de intervención que colocan a los propios miembros de la comunidad en la transmisión de conocimientos y en el control sobre los determinantes de la salud. Esta perspectiva vincula el empoderamiento de la población a la mejora de la salud, pero también a los efectos sobre la sostenibilidad del sistema sanitario, la optimización de recursos, la mejora de la calidad asistencial y la transversalidad de las políticas públicas.

A pesar de los esfuerzos de muchos actores en este ámbito, aún nos queda camino para conocer cuál es el impacto de la acción comunitaria no sólo en el sistema sanitario sino sobre todo en la salud de la población, y particularmente en los barrios con mayor desigualdad. Este es el principal objetivo de la investigación que estamos impulsando desde este año en Barcelona un conjunto de equipos de investigación, instituciones públicas y agentes comunitarios. Entendemos la evaluación de políticas e intervenciones comunitarias como un proceso colectivo que permite el aprendizaje, la participación y la generación de conocimiento útil para poder tomar decisiones. Desde esta perspectiva, la evaluación se fundamenta en el rigor metodológico y a la vez forma parte de un proceso de transformación social.

Pero no podemos avanzar en estos objetivos sin debatir de qué hablamos cuando hablamos de acción comunitaria en salud. ¿Qué es la salud comunitaria y qué concepción de la atención sanitaria comporta? ¿Qué diferencia hay entre las acciones de prevención en salud y los procesos de acción comunitaria? ¿Cuáles son los principales agentes involucrados en este tipo de intervención? ¿Cuál es el origen y cómo se ha producido el desarrollo de esta perspectiva en Barcelona? Es por ello que en este documento (Glossari Salut Comunitaria Barcelona) intentamos dar respuesta a estas cuestiones. Se trata, en definitiva, del primer resultado de nuestra investigación: un glosario sobre acción comunitaria en salud y un breve análisis de su trayectoria en la ciudad de Barcelona.

Y hablamos de primer resultado porque muy pronto presentaremos el segundo: un índice y un mapa de los barrios de Barcelona y su acción comunitaria en el ámbito de la salud.