Mes: Març de 2016

El impacto de la acción comunitaria en la salud de las personas de Barcelona

El índice de Acción Comunitaria en Salud (ACS) que construimos en la fase I de este proyecto nos ha servido para analizar la Encuesta de Salud de Barcelona de los años 2001 y 2011 y ver si la evolución de diferentes indicadores de salud ha sido diferente según las personas vivieran en barrios con elevada ACS o no.

Hay que decir de entrada que no es fácil analizar datos de una muestra por grupos territoriales más pequeños si esto no se ha tenido en cuenta en los pasos iniciales de definición de la muestra, ni tampoco tener un indicador bastante sensible y específico para captar cambios y poderlos atribuir a uno de los muchos determinantes de la salud. Pero sabiendo de entrada todo esto, hemos querido analizar si podemos captar cambios que vayan en la línea de confirmar o no que los esfuerzos que se realizan en la acción comunitaria orientada a la mejora de la salud consiguen algún impacto.

¿Qué hemos encontrado? Uno de los resultados que van a favor de nuestra hipótesis es que en los barrios con fuerte ACS, particularmente en las mujeres hay una mejora de la salud autopercibida mayor que en los barrios sin ACS, de tal forma que en 2011 no se observan las diferencias que se observaban en 2001 entre los dos grupos de barrios. También hemos encontrado que el consumo de drogas ilegales alguna vez en la vida, en los hombres, parece haber disminuido más en los barrios con fuerte ACS. Otros resultados también apuntan a que la ACS podría ser un elemento favorecedor de la reducción de las desigualdades sociales en salud. Os dejamos dos gráficos para ilustrar estos resultados.

Figura 1. Prevalencia de personas que declaran una buena salud percibida, según residencia en un barrio con fuerte Acción Comunitaria en Salud (ACS) o sin ACS. Barcelona 2001 y 2011.

Figura 1 Fase II salutcomunitaria

Fuente: Encuestas de Salud de Barcelona 2001 y 2011. ASPB

 

Figura 2. Prevalencia de personas que declaran haber consumido drogues ilegales alguna vez en la vida, según residencia en un barrio con fuerte Acción Comunitaria en Salud (ACS) o sin ACS. Barcelona 2001 y 2011.

Figura 2 Fase II salutcomunitaria

Fuente: Encuestas de Salud de Barcelona 2001 y 2011. ASPB

 

Si queréis conocer más detalles sobre estos resultados podéis descargar este documento.

En lo que refiere a la evaluación de impacto, tanto en los métodos como en hacer visibles los hallazgos, es importante seguir trabajando, puesto que se trata de un campo de la evaluación en el que no hay demasiados resultados conocidos. Por otro lado, en nuestro proyecto continuamos con la tercera fase, conociendo más a fondo cómo se desarrollan los procesos de acción comunitaria y tratando de detectar cuestiones que puedan apuntar más posibilidades de impacto, así como definir nuevas hipótesis que se puedan contrastar en futuros estudios.

No dudéis en dejarnos cualquier comentario en relación a estos resultados o al proyecto de investigación en general. Podéis hacerlo a través de esta página o en el correo: comunitariasalut@gmail.com

L’impacte de l’acció comunitària en la salut de les persones de Barcelona

L’índex d’Acció Comunitària en Salut (ACS) que vam construir en la fase I d’aquest projecte ens ha servit per analitzar l’Enquesta de Salut de Barcelona dels anys 2001 i 2011 i veure si l’evolució de diferents indicadors de salut va ser diferent segons les persones visquessin en barris amb elevada ACS o no.

Cal dir d’entrada que no és fàcil analitzar dades d’una mostra per grups territorials més petits si això no s’ha tingut en compte en els passos inicials de definició de la mostra, ni tampoc tenir un indicador prou sensible i específic per captar canvis i poder-los atribuir a un dels molts determinants de la salut. Però sabent d’entrada tot això, hem volgut fer unes anàlisis per veure si podem captar canvis que vagin en la línia de confirmar o no que els esforços que es realitzen per fer acció comunitària orientada a la millora de la salut aconsegueixen impactes.

Què hem trobat? Alguns resultats que van a favor de la nostra hipòtesi és que en els barris amb forta ACS, en les dones, trobem una millora de la salut autopercebuda més gran que en els barris sense ACS, de tal forma que l’any 2011 no s’observen les diferències que s’observaven l’any 2001 entre tots dos grups de barris. També hem trobat que el consum de drogues il·legals alguna vegada a la vida, en els homes, sembla haver disminuït més en els barris amb forta ACS. Altres resultats també apunten a que l’ACS podria ser un element afavoridor de la reducció de les desigualtats socials en salut. Us deixem un parell de gràfics per il·lustrar aquests resultats.

Figura 1. Prevalença de persones que declaren una bona salut percebuda, segons residència en un barri amb forta Acció Comunitària en Salut (ACS) o sense. Barcelona 2001 i 2011.

Font: Enquestes de Salut de Barcelona 2001 i 2011. ASPB

 

Figura 2. Prevalença de persones que declaren haver consumit drogues il·legals alguna vegada a la vida, segons residència en un barri amb forta Acció Comunitària en Salut (ACS) o sense. Barcelona 2001 i 2011.

Font: Enquestes de Salut de Barcelona 2001 i 2011. ASPB

 

Si voleu conèixer més detalls sobre aquests resultats podeu descarregar aquest document.

Per la part d’avaluació d’impacte, cal seguir treballant i avançant tant en els mètodes com en fer visibles les troballes, ja que es tracta d’un camp de l’avaluació de la que no hi ha massa resultats coneguts. D’altra banda, en el nostre projecte ara cal seguir amb la tercera fase, coneixent més a fons com es desenvolupen els processos d’acció comunitària, i mirar de detectar qüestions dels processos que puguin apuntar més possibilitats d’impacte així com per definir noves hipòtesis que es puguin contrastar en futurs estudis.

No dubteu en deixar-nos qualsevol comentari en relació a aquests resultats o al projecte de recerca en general. Podeu fer-ho al peu d’aquesta pàgina o al correu comunitariasalut@gmail.com